SAMBORI (RAYUELA) El sambori és un dels jocs més coneguts en tot el món. El seu origen no es coneix amb exactitud, però se'l relaciona amb els jocs lineals coneguts en els temps de les civilitzacions egea, grega i romana.
Segons una de les versions que es coneixen, el sambori va ser inventada per un monjo espanyol, que volia simbolitzar en este joc el començament de la vida, la vida mateixa, amb les seues dificultats i alternatives, i la mort, en l'antesala de la qual apareixen l'infern i el purgatori, etapes prèvies del cel, la meta final. Açò fa pensar que el sambori va poder haver tingut un sentit astrològic concret.
El sambori es denomina diferent en certs països. A Espanya es la flama també teix, i rep a més molts altres noms com a calderó, cox cox, futi, traquenele, telazarranea, reina mora, pota coixa, sambori, pitajuela, mariola, etc. A Xile es la flama lluite o huche; a Colòmbia llépola o carrossa; a Portugal joc del diable o joc de l'home mort; a Itàlia es la flama món; a Veneçuela El joc de la Vella; a Mèxic Teix.
Existixen en el món nombroses variants d'este joc, però totes tenen quelcom en comú. Una de les formes més simples i comuns de jugar-la és la següent:
En un espai d'aproximadament 75 centímetres per 150 centímetres, es dividixen sis superfícies iguals i es numeren de l'1 al 6 com a mostra la figura:
Segons una de les versions que es coneixen, el sambori va ser inventada per un monjo espanyol, que volia simbolitzar en este joc el començament de la vida, la vida mateixa, amb les seues dificultats i alternatives, i la mort, en l'antesala de la qual apareixen l'infern i el purgatori, etapes prèvies del cel, la meta final. Açò fa pensar que el sambori va poder haver tingut un sentit astrològic concret.
El sambori es denomina diferent en certs països. A Espanya es la flama també teix, i rep a més molts altres noms com a calderó, cox cox, futi, traquenele, telazarranea, reina mora, pota coixa, sambori, pitajuela, mariola, etc. A Xile es la flama lluite o huche; a Colòmbia llépola o carrossa; a Portugal joc del diable o joc de l'home mort; a Itàlia es la flama món; a Veneçuela El joc de la Vella; a Mèxic Teix.
Existixen en el món nombroses variants d'este joc, però totes tenen quelcom en comú. Una de les formes més simples i comuns de jugar-la és la següent:
En un espai d'aproximadament 75 centímetres per 150 centímetres, es dividixen sis superfícies iguals i es numeren de l'1 al 6 com a mostra la figura:
El joc comença tirant una pedra o teix xicoteta en el quadro número 1, espentant-la amb un sol peu al 2, després al 3, evitant que la pedra s'insubordinació en la ratlla que delimita els quadros o isca fora d'ells. En el quadro 3 es descansa (es recolzen els dos peus), després es passa al 4, al 5, i finalment al 6, quadro denominat el món, finalitzant el joc.Una altra forma de jugar al sambori:
Es tira la pedra dins de la casella u, sense que toc els bords. Es bota a la casella dos en un peu, i en eixa mateixa posició es recorre casella per casella fins a arribar al cel. En el cel es descansa (es recolzen els dos peus) i es fa el recorregut invers. A l'arribar a la casella 2, sempre en un sol peu, s'arreplega la pedra de la casella 1, i se la salteja, finalitzant eixa ronda. Les rondes seguixen igual, però tirant la pedra en la casella 2, i en les altres successivament. En l'última ronda la pedra es tira al cel. Si es comet alguna falta, el torn passa al següent jugador. Qui primer complete sense faltes les deu rondes guanya el joc.Una altra versió:
Els jugadors comencen el joc en la casella número 1, havent de passar les tres primeres en un sol peu i si tocar les línies divisòries. A l'arribar al caseller número 4 descansen (recolzen els dos peus); després passen a la casella 5, 6 i 7 en un sol peu; d'esta casella han de passar en un sol peu fins al purgatori sense tocar l'infern. En la casella 8 es pot descansar, i d'allí es passa al cel en un sol peu. En el cel es descansa, i es torna a la casella número 1 seguint el mateix procediment anterior.
El que aconseguix eixir del sambori sense cap falta guanya un descans que ho col·loca on vullga. Qui aconseguix més descansos després d'un determinat temps o nombre de rondes, guanya el joc.
