BOSSABALL

FLIPEU AMB AQUEST NOU JOC.
SIMPLEMENT, IMPRESSIONANT!!!

Si quieres prácticar un deporte que combine la potencia de las piernas, con la agilidad, la precisión y la resistencia, aqui tienes tu deporte, además se suele prácticar en la playa, por lo tanto tenemos ante nosotros el deporte perfecto, “El Bossaball”.

El Bosaball Combina varias modalidades deportivas, el voleibol, fútbol y la gimnasia, y se práctica sobre una cama elástica y unos hinchables, donde se podrán efectuar saltos espectaculares y lanzamientos entre dos equipos de cuatro personas.

Como máximo habrá ocho toques seguidos por cada equipo antes de que la pelota vaya al campo contrario, siendo el objetivo igual que en el volley, es decir, que la pelota toque el suelo del equipo contrario. Se puede jugar en equipos de tres, cuatro o cinco jugadores, además el balón puede tocar cualquier parte del cuerpo pero sólo una vez con la mano o dos veces consecutivas con el pie o la cabeza. Es un deporte muy diferente al resto, ya que los arbitros además de jueces también son animadores utilizando el silbato clásico, un micrófono y diversos instrumentos de percusión, controlando el juego y animando al público, son los conocidos como “árbitros samba”.

Estamos hablando del deporte total, que mezcla las disciplinas deportivas vistas anteriormente más la capoeira y el voley fútbol con la samba y los ritmos exóticos.

VIDEO BRASIL & ESPANYA

UN JOC DE TOTA LA VIDA

SAMBORI (RAYUELA)

El sambori és un dels jocs més coneguts en tot el món. El seu origen no es coneix amb exactitud, però se'l relaciona amb els jocs lineals coneguts en els temps de les civilitzacions egea, grega i romana.
Segons una de les versions que es coneixen, el sambori va ser inventada per un monjo espanyol, que volia simbolitzar en este joc el començament de la vida, la vida mateixa, amb les seues dificultats i alternatives, i la mort, en l'antesala de la qual apareixen l'infern i el purgatori, etapes prèvies del cel, la meta final. Açò fa pensar que el sambori va poder haver tingut un sentit astrològic concret.
El sambori es denomina diferent en certs països. A Espanya es la flama també teix, i rep a més molts altres noms com a calderó, cox cox, futi, traquenele, telazarranea, reina mora, pota coixa, sambori, pitajuela, mariola, etc. A Xile es la flama lluite o huche; a Colòmbia llépola o carrossa; a Portugal joc del diable o joc de l'home mort; a Itàlia es la flama món; a Veneçuela El joc de la Vella; a Mèxic Teix.
Existixen en el món nombroses variants d'este joc, però totes tenen quelcom en comú. Una de les formes més simples i comuns de jugar-la és la següent:
En un espai d'aproximadament 75 centímetres per 150 centímetres, es dividixen sis superfícies iguals i es numeren de l'1 al 6 com a mostra la figura:

El joc comença tirant una pedra o teix xicoteta en el quadro número 1, espentant-la amb un sol peu al 2, després al 3, evitant que la pedra s'insubordinació en la ratlla que delimita els quadros o isca fora d'ells. En el quadro 3 es descansa (es recolzen els dos peus), després es passa al 4, al 5, i finalment al 6, quadro denominat el món, finalitzant el joc.
Una altra forma de jugar al sambori:

Es tira la pedra dins de la casella u, sense que toc els bords. Es bota a la casella dos en un peu, i en eixa mateixa posició es recorre casella per casella fins a arribar al cel. En el cel es descansa (es recolzen els dos peus) i es fa el recorregut invers. A l'arribar a la casella 2, sempre en un sol peu, s'arreplega la pedra de la casella 1, i se la salteja, finalitzant eixa ronda. Les rondes seguixen igual, però tirant la pedra en la casella 2, i en les altres successivament. En l'última ronda la pedra es tira al cel. Si es comet alguna falta, el torn passa al següent jugador. Qui primer complete sense faltes les deu rondes guanya el joc.
Una altra versió:
Els jugadors comencen el joc en la casella número 1, havent de passar les tres primeres en un sol peu i si tocar les línies divisòries. A l'arribar al caseller número 4 descansen (recolzen els dos peus); després passen a la casella 5, 6 i 7 en un sol peu; d'esta casella han de passar en un sol peu fins al purgatori sense tocar l'infern. En la casella 8 es pot descansar, i d'allí es passa al cel en un sol peu. En el cel es descansa, i es torna a la casella número 1 seguint el mateix procediment anterior.
El que aconseguix eixir del sambori sense cap falta guanya un descans que ho col·loca on vullga. Qui aconseguix més descansos després d'un determinat temps o nombre de rondes, guanya el joc.

JOCS TRADICIONALS D'EUROPA

EL RABOSOT I LES OQUES (ISLÀNDIA)

MATERIAL: Un tros de fusta o paper.
18 boles, fitxes o boletes del mateix color.
1 bola, fitxa o boleta de color diferent de les altres.

DESENVOLUPAMENT DEL JOC:
Les 18 boles del mateix color es cridaran "oques", i la de color diferent serà el "rabosot".
Construir en fusta o dibuixar en un paper, l'esquema adjunt.
Este és un joc per a dos jugadors.
Un d'ells jugarà amb les 18 boles del mateix color, i l'altre jugador, amb la bola de color diferent.
Per a començar a jugar, disposar totes les boles segons la foto adjunta.
El "rabosot" podrà moure's en qualsevol direcció (cap avant, cap arrere, en diagonal, als costats ...).
Les "oques" poden moure's cap avant o als costats, però mai cap arrere o en diagonal, i només una vegada cada torn.
El "rabosot" aconseguix matar a una "oca" botant per damunt d'ella a un forat buit. Es poden fer múltiples bots, però el "rabosot" no està obligat a això.
Quan una "oca" és morta, cal retirar-la del tauler.
Guanya el "rabosot" quan aconseguix matar a dotze "oques".
Guanyen les "oques" quan aconseguixen acorralar al "rabosot", de manera que este no puga fer cap moviment per a matar a més "oques".

JOCS TRADICIONALS D'ÀFRICA

BUCK (EGIPTE)

MATERIAL: Un dau per cada jugador que participe.

DESENVOLUPAMENT DEL JOC: Per a saber qui comença a jugar, cada participant tirarà una vegada el seu dau. El que obtinga major puntuació, és el que comença el joc.
Qui servisca menor puntuació, tira el dau una altra vegada, i la puntuació que isca s'agafa com el "número punt" del joc.
Es comença tirant tres daus el jugador que ha quedat primer. Guanya un tant per cada "número punt" que traga. Continuarà tirant els daus fins al moment que no servisca cap "número punt", cedint el torn al jugador del costat (sempre en el sentit de les agulles del rellotge).
El primer jugador a aconseguir 15 tants, és el que guanya el joc. Si un jugador trau els tres daus amb la mateixa puntuació, que no siguen "número punt", guanya un "xicotet joc" que li val 5 tants. Si trau tres "número punt", gana 15 tants.
Quan un jugador aconseguix 13 o 14 tants, ha d'aconseguir exactament la xifra que li falta fins a arribar a 15. Si trau més, el tirat no compta.

JOCS TRADICIONALS D'OCEANIA

SEGUIX A LA MARE (NOVA ZELANDA)

MATERIAL: Només disposar d'un lloc ampli. El millor lloc per a jugar a este joc és el camp o una plaça ben àmplia.

DESENVOLUPAMENT: Ha d'haver-hi un nombre de jugadors, no inferior a tres.
Entre tots els participants, trien a un d'ells, que anirà al capdavant, a què es li cridarà "mare".
Una vegada triat el jugador que farà de "mare", la resta de jugadors es posarà en fila índia, darrere d'ell.
La "mare" eixirà corrent en qualsevol direcció. Els altres jugadors hauran de seguir-li.
La "mare", haurà de sorprendre els seus seguidors. Pot anar a peu coix, amb un braç enlaire, botar, etc.
Tots els jugadors, hauran d'imitar a la mare.
El jugadors que s'equivoquen a imitar la mare, serà eliminat del joc.
Guanyarà el jugador sobrevivent, que serà la nova "mare" i haurà de superar a la "mare" anterior.

JOCS TRADICIONALS D'AMÈRICA

AWITHLAKNANNAI (MÈXIC)

MATERIAL: Fusta, 12 fitxes blanques, 12 fitxes negres.

DESENVOLUPAMENT DEL JOC: Fabricar un tauler de fusta i disposar les fitxes, tot segons l'esquema adjunt.
Poden jugar 2 jugadors, un amb les fitxes blanques i l'altre, amb les negres.
Els jugadors, per torns, han de moure una peça a l'espai buit adjacent.
Les fitxes són capturades de la mateixa manera que en el joc de l'alquerque.
Guanyarà aquell jugador que aconseguisca totes les fitxes del seu adversari.

HISTORIA DELS JOCS TRADICIONALS

EL DIABLE ENTRE ELS SASTRES

El més famós dels jocs de birles de taula és indiscutiblement el joc conegut com "El Diable entre els Sastres" o "Birles de Bar" o "Birles de Taula" o "Birles d'Interior".Este joc peculiar va aparéixer en el segle XVIII i es va miniaturitzar enginyosament de forma tal que no es necessitara una banda de llançament - en canvi, els nou bolijos es paren en una taula quadrada on una bola que s'engrunsa al voltant d'un pal els derroca. En 1783, alguns assidus concurrents al teatre i sastres van armar escàndol en el Teatre Real, sobre una obra que els sastres pensaven insultar. Es van cridar els Dragons per a detindre l'enrenou i ho van fer de forma tan entusiasta que la premsa local va comparar els seus mètodes amb la bola de fusta solcant per entre les birles de taula. Després d'este incident, el joc de Birles de Bar sovint es va cridar "el Diable entre els Sastres".

Ací es veu una versió moderna i comercial de Birles de Taula. Dalt a la dreta està una versió de Birles de Taula per a xiquets comprat en la dècada de 1970.

EL DIABLE ENTRE ELS CALDERERS

Un joc de taula jugat amb baldufes i birles és populars a Amèrica del Nord on aparentment s'ha passat de generació en generació per més d'un segle.Poc se sap sobre la història d'este joc. No obstant això, encara que virtualment desconegut a Anglaterra hui en dia, dos fonts indiquen que es jugava a Anglaterra en l'última mitat del segle XIX. Un vell joc aparentment es va fer a França en 1850 i el seu amo anglés el cridava "El Diable entre els Calderers". A Amèrica el joc sovint simplement s'anomena "Birles" encara que alguns el criden "Estafador". Encara que no se sap quin és el nom correcte, "Birles" és clarament confús i inexacte. "El Diable entre els Calderers" s'adaptaria molt elegantment com un joc germà de "El Diable entre els Sastres", però es necessita trobar més evidència abans que es puguen traure conclusions.